Espais alternatius a les comarques gironines per a la instal·lació de plaques solars

Un estudi impulsat per la CUP ha identificat més de 5.000 hectàrees d'espais alternatius a les comarques gironines idonis per a la instal·lació de plaques solars. Aquestes zones inclouen pedreres abandonades, antics peatges de l'AP-7, l'aeroport de Girona-Costa Brava, el pantà de Boadella —amb plaques flotants— i camps de fruiters, especialment pomeres. Segons l'informe, si s'aprofiten tots aquests terrenys, la producció d'energia fotovoltaica podria cobrir fins al 71% de la demanda elèctrica actual de la demarcació.

Objectius de l'estudi: planificació i reducció de conflictes

La CUP ha posat l'estudi a disposició dels ajuntaments amb l'objectiu de facilitar la planificació d'instal·lacions fotovoltaiques i evitar l'oposició ciutadana que han generat alguns projectes privats. L'informe, finançat amb fons de la Diputació de Girona, se centra exclusivament en espais alternatius, sense considerar teulades d'equipaments municipals, pèrgoles o aparcaments.

Tipus d'espais identificats per a la instal·lació solar

La consultoria ambiental Oicos, encarregada de l'estudi, ha classificat els terrenys en tres categories:

• Sòls degradats o infrautilitzats: antigues pedreres, abocadors, polígons en desús i vorals de carreteres.
• Embassaments i masses d'aigua artificials: pantans, basses de reg i llacunes.
• Conreus agrícoles i camps de fruiters: pomeres, pereres, hortes i vivers.

L'estudi ha descartat terrenys protegits, aquells situats a menys de 100 metres de nuclis urbans o a menys de 50 metres de masies aïllades, així com zones amb pendents superiors al 15%. També s'ha tingut en compte la proximitat a subestacions elèctriques.

Distribució territorial i potencial energètic

Després d'analitzar totes les variables, s'han identificat 5.145,7 hectàrees repartides per les comarques gironines, amb la següent distribució:

• 2.604,4 hectàrees en camps de conreu i cultius.
• 2.124 hectàrees en zones properes a infraestructures, com l'AP-7, pedreres o abocadors.
• 417 hectàrees en masses d'aigua artificials, destacant el pantà de Darnius-Boadella (343,6 hectàrees).

Per comarques, les que disposen de més espais alternatius són l'Alt Empordà (1.261 hectàrees), el Baix Empordà (598) i la Selva (359), mentre que les que en tenen menys són el Pla de l'Estany (51) i la Cerdanya (46).

Estalvi i producció d'energia amb plaques solars

Segons Josep Rosell, tècnic d'Oicos i autor de l'estudi, el potencial de generació d'energia fotovoltaica en aquests espais arriba als 3 TWh/any. Això equivaldria a cobrir el 71% de la demanda elèctrica de la demarcació. Si només s'aprofités el 20% dels terrenys, la producció arribaria al 14% del consum.

L'informe també inclou exemples concrets d'ubicacions, com l'antic peatge de la Jonquera, l'aeroport de Girona, el pantà de Boadella o un camp de pomeres a la Tallada d'Empordà. En el cas de l'aeroport, un parc solar tindria un cost de 3,5 milions d'euros i generaria 5.741.075 kWh/any. Al pantà de Darnius, la inversió seria similar, amb una producció de 4.802.000 kWh/any, mentre que en un camp de pomeres el cost seria d'uns 650.000 euros, amb una producció de 733.824 kWh/any.

Eines per als ajuntaments: legalització i subvencions

La CUP ha posat l'estudi a disposició dels ajuntaments per facilitar la legalització d'instal·lacions fotovoltaiques i promoure projectes públics en espais alternatius. Dani Cornellà, diputat al Parlament, ha destacat que la implantació de renovables ha generat conflictes amb projectes privats, i que aquest informe pretén oferir eines per evitar-ho.

Jordi Casas, diputat a la Diputació de Girona, ha assenyalat que l'estudi pot servir de guia durant el període d'al·legacions del PLATER, el pla que regula la implantació de renovables a Catalunya. "La transició energètica s'ha de fer des de la proximitat i prioritzant espais alterats o alternatius", ha afirmat Cornellà.

Manteniment i monitoratge de sistemes solars

Per garantir l'eficiència de les instal·lacions solars, és fonamental realitzar un neteja i manteniment de panells solars periòdic. A més, l'ús de sistemes de monitoratge de sistemes solars permet optimitzar la producció i detectar possibles avaries. En el cas de les instal·lacions fotovoltaiques per a habitatges unifamiliars, també és recomanable avaluar la incorporació de sistemes d'emmagatzematge energètic, com bateries per a plaques solars, per maximitzar l'estalvi amb plaques solars.

Les subvencions per a plaques solars poden facilitar la inversió inicial en inversors per a panells solars i altres components, fent més accessible la transició cap a l'autoconsum energètic.

Conclusió: una oportunitat per a la transició energètica

Aquest estudi obre la porta a una planificació més sostenible i participativa de les instal·lacions de plaques solars a les comarques gironines. Aprofitant espais alternatius i comptant amb el suport dels ajuntaments, es podria avançar cap a un model energètic més net i eficient, reduint la dependència de fonts no renovables i promovent l'ús de sistemes de backup per a instal·lacions fotovoltaiques.